Ben curiós...

Ben curiós...

Notapor ta mare vlabenciana el 11 de Diciembre, 2005 - 17:10 h.

Tot ben curiós…

El djious dia 09/12/2005 vaig haver de desplaçar-me a Altea, comarca de la Marina Meridional, per un assumpte familiar.

La ruta era prendre l’Autopista AP-7, de peatge, fins a aquesta població.
Dels peatges no en parlarem… no és el motiu del post.

Bé, arribats a Altea busco la casa de la familia. Ells són d’Altea de tota la vida encara que passen llargues temporadesa Barcelona, parlen valencià i jo català central. Sempre ens hem entès. Parlem la mateixa llengua…

Després de la visita, vaig decidir buscar un hotel on pernoctar. Vaig escollir el Hotel Cap Negret. Aparco el cotxe i em dirigeixo a la recepció.
Allí, demano al recepcionista si tenen habitacions lliures per passar la nit. Em dirigeixo a ell en català central del Barcelonès. El recepcionista em diu que no m’entèn. Jo insisteixo si té una habitació i que vull que m’inclogui l’esmorzar.
Una companya del primer, davant la negativa d’aquest, em diu en valencià (l’entenc!!!) que el recepcionista és de Málaga i que no entèn el català. Cosa que, tot seguit el recepcionista matisa. Entèn el valencià però no el català.

Caram… és un recepcionista d’hotel que no sap idiomes!!!. Potser entèn el francès, l’anglès, l’alemany i l’italià. No ho poso en dubte però tampoc ho comprovo.

La noia li traduiex el que dic i al final aconsegueixo una habitació amb esmorzar inclós.

M’arribo a l’habitació, deixo l’equipatge i surto de l’hotel per buscar un restaurant per anar a sopar.

Passejo pel carrer st. Pere, que sembla ser el passeig marítim, i finalment decideixo entrar en un restaurant on un grup de persones que semblen pescadors s’estan repartint uns talons bancaris. Potser el resultat de les hores d’esforç del treball a la mar, la nostra mar Mediterrània. Els homes parlen una llengua que entenc, el català en la seva varietat valenciana.

El cambrer em rep amb un cordial “buenas noches” al que jo replico amb un “bona nit”. Canvia l’idioma i em pregunta: una taula per sopar?. Al que responc que si.

Em porta la carta i em diu si sóc de la capital, per l’accent. Jo dic, sí. De Barcelona. I ell em diu que fa pocs dies ha estat a Caldes de Montbui, al Vallès Occidental, i que s’ha quedat impressionat de les fonts termals on l’aigua brolla a 70ºC…

El sopar és a base de peix, el local està al costat de la confraria de pescadors d’Altea i el peix és fresc, cosa d’agraïr. Molls, pelàies, rogers, calamarçons… tot regat amb un bo i fresc vi blanc.

A l’acabar el sopar comencem una conversa sobre el diferent nom que reben els peixos segons el dialecte que parlem, ell en valencià i jo en central… ens entenem perfectament, parlem la mateixa llengua. És clar, som del mateix país…

Demano el compte, estic satisfet pel tracte, pel sopar i per la conversa. Em dóna una tarjeta per si quan torni vull fer un arròs. Li asseguro que sí, que si torno a Altea, tornaré a casa seva ja que m’ha encantat.

Torno a l’hotel. Al matí del divendres dia10/12/2005, baixo a esmorzar. La cambrera em rep amb un “buenos días” al que jo responc amb un “bon dia”.
Investigo què hi ha per ezmorzar en el buffet. Em rodegen avis de l’imserso. Alguns pareln un castellà d’Aragó, uns altres parlen en valencià. Els entenc a tots.

Vaig a buscar una torrada. Te les has de fer al moment. Davant la torradora hi ha una dona jubilada, viatjera de l’imserso que em pregunta si vull una torrada. L’idioma m’és familiar. Parla valencià. L’entenc. Em descriu com funciona la màquina torradora i l’experiència que ha tingut intentant fer-se unes torrades. Algunes se li han cremat i les ha rebutjat.
Jo la miro i li dic que gràcies.

Finalment, a lhora de pagar el compte de l’hotel, em dirigeixo a recepció i sorpresa!!! El recepcionista ha canviat. El recepcionista del torn del matí m’entèn perfectament quan li demano, en català central, el compte pels serveis.

Resultat, que de les persones amb les que m’he topat llevat de la meva familia, amb quatre ens hem entès, ja que parelm el mateix idioma i amb una no, el recepcionista malagueny que només entenia el valencià…

Tot plegat… ben curiós.

ta mare vlabenciana
 

Lo mateix que si parlares bable entendries el cast

Notapor Vicent el 11 de Diciembre, 2005 - 18:02 h.

Realment el català es a la Llengua valenciana com el bable es a la Llengua castellana.
Pero els asturians no tenen els interesos nazis, ni la força de CiU i de ERC ni la incultura ni la allineaçió ni la mala fe per a intentar imposar el bable en Castella i fer desapareixer la Llengua castellana.
Vicent
 

no és tan estrany...

Notapor laura selfa el 12 de Diciembre, 2005 - 0:23 h.

Jo entenc el castellà, també els entenc als argentins i als peruans i equatorians; però als de Càdiz i a altres andalusos no els entenc, a voltes ni a la de tres.
Cert que el malagueny podia tindre anticatalanitis per contagi d'altres que la pateixen ací a VLC, però també pot ser simplement que el malagueny no et comprenguera realment sense cap raó més que l'accent (o el deje, que diria ell)

Altea molt bon lloc per a passar uns dies; fenomenal certament i el poble vell és realment una delícia; per això molts estrangers (europeus del nord vull dir, que són els que tenen diners) s'han comprat casa al poble.
laura selfa
 

curios del tot.

Notapor Angelita el 12 de Diciembre, 2005 - 12:53 h.

Curios….el pasat dicendres día 9, estaba a Montblanc (Tarragona) a casa de uns amics, i com sempre em demanaren que per a sopar els deleitara amb un menú tipic de la meua terra (Valencia), i el menú fon entre altres coses, per a picar “asgarraet” chipirons en alls tendres, amanida Valenciana, i alguna cosa mes, i despres vaig fer “nugá de Rap”.
Pues be, sense presumir tinc que dir que estaba tot prou bo i em felicitaren, despres del sopar una Sra. “la Carme” em demana la recepta de la nuga de rap, i jo gustosament li asplique pas per pas en el meu Valencia (del cabanyal) que no se ascriure pero que t´asegure que parle molt be. Jo emocionada donaba la explicación sense parar i cuant acabe, em diu la Carme, Disculpam pero..¿podries començar de nou?...es que no t´antenc, no m´anterat de res.
I es que no m´estranya, jo vaig pasar la major part del sopar sonreint com una boba, pues de deu paraules n´antenia tres.
No se perque sera, pero no veig clar que parlem el mateis, jo estaba segura de que em trobaba fora de casa.
Com veus, anecdotes de totes clases.
Angelita
 

curios no es net?

Notapor curios el 12 de Diciembre, 2005 - 15:50 h.

En valencia al menys si,
jo per la meua banda puc contar anecdotes personals on no nomes no t'entenen quan en Catalunya parles en valencia, si no que et diuen allo de "quina merda de llengua girada", equivalent al "hableme en cristiano " dels castellans.El imperialisme llinguistic es dona tant en la Espanya mes carpetovetonica com en la Catalunya mes nacionalista.
curios
 

Laura selfa...

Notapor Angel1 el 12 de Diciembre, 2005 - 20:41 h.

Pareioxia, pero no.
Tu tame lladres.
Angel1
 

Laura selfa...

Notapor Angel1 el 12 de Diciembre, 2005 - 20:44 h.

Repetisc (els dits s'en van per a on volen)
Pareixia que si, pero no.
Tu tame lladres. (en el bon sentit de la paraula)
Angel1
 

més curiositats

Notapor laura selfa el 12 de Diciembre, 2005 - 21:03 h.

Curiós, curós, és qui té cura, i si té cura ho té net, dic jo, vaja, que no sóc filòloga.
En el vocabulari de la cuina i el menjar hi ha molta variació regional; el mateix esgarrat a parts del nostre País Valencià li diuen espencat i a Catalunya escalivada (amb variants, no sempre és igual). Dins de la nostra autonomia hi ha variació pràcticament en cada paraula del camp o la cuina, i com que ni la TV ni la ràdio ens valen per fer uniforme el nostre parlar ni ens comuniquen les paraules que uns i altres usem, podem tindre eixa dificultat inicial d’identificar les paraules més locals; no passa amb Catalunya i Balears sinò també dins de la mateixa València. Passa amb totes les llengües. Això no vol dir que tarragonins i alcoians parlen distinta llengua. Voleu comprovar-ho? Que vos expliquen una recepta local alguna colombiana o alguna andalusa de poble. I quan vos la expliquen, si esteu a Colòmbia o Andalusia, possiblement també noteu amb claredat que no esteu a la vostra terra, encara que parlen en castellà, que, com no es cansen de repetir alguns secessionistes com si això fóra alguna cosa rellevant per la identitat del valencià, és una de les llengües oficials a València.
Davant les diferències de parlar sempre hi han burles, novament en totes les llengües; en la nostra, que si uns tanquen la a final amb o, que si els altres la canvien a e, que si patata, que si pataca, que si creïlla, i tot això sempre mou a comentaris; com a una amiga meua que treballa a Palma i els mallorquins li solen dir “el temps està rebolicat, xiqueta” però dir que eixa classe de comentaris són “imperalisme lingüístic” és una exageració hiperbòlica... una passada de cinc o set pobles, vaja.
laura selfa
 

vicentet, ignorant

Notapor ta mare vlabenciana el 13 de Diciembre, 2005 - 0:00 h.

vicentet, vicentet... ignorant

no has entès res de res...
l'astur-lleonès o bable és al parla d'una zona del nord de castella que està assimilada al castellà. d'aquesta antiga llengua que deriva directament del llatí, per això se la considerava una llengua llatina de la que en queda un substrat en el lèxic i en la fonètica del castellà. l'astur lleonès o bable va ser, finalment, assimilat pel castellà i només en forma part de les seves variants dialectals.

que se sàpiga, fins al dia d'avui, el valencià no va ser originat directament de l'evolució del llatí a la zona del llevant peninsular ibèric.
és un dialecte del català, aquesta llengua sí que deriva del llatí i manté diversos substrats preromànics.

documenta't ignorant
ta mare vlabenciana
 

aci som molt curiosos

Notapor el curios el 13 de Diciembre, 2005 - 12:46 h.

Jo lo que dic es que a pesar de la que esta caent i de la mala fama que alguns mos voleu donar als valencians aci pot vindre un de Catalunya i no trobase cap problema per parlar en el seu accent i a la seua manera, alla, i ho he comprovat personalment moltes vegades no els agrada gens els accents dels demes i no es tallen un pel en dirte-ho a la cara , perque es consideren uns essers superiors i tenen fredat a la mes minima diferencia dels valencians respecte d'ells , tanta com aci la tenen molts a la igualdat de la llengua, i el cert es que ni es prou igual per a lo que alguns voldrien ni es tan diferent per a lo que els atres voldrien, pero entre els de alla i els de aci, crec que mosatros tenim menys prejuis i menys paranoies.
el curios
 

Siguiente

¿Quién está conectado?

Usuarios navegando por este Foro: No hay usuarios registrados visitando el Foro y 1 invitado