EL SIMPÁTIC NÚMERO 4

Re: EL SIMPÁTIC NÚMERO 4

Notapor El Buitre el 14 de Mayo, 2012 - 22:19 h.

Alcira: T'envie un bes. "T'astimu". Adeu.
El Buitre
 
Mensajes: 218
Registrado: 3 de Febrero, 2009 - 10:54 h.

Re: EL SIMPÁTIC NÚMERO 4

Notapor Alzira el 14 de Mayo, 2012 - 22:36 h.

Segurament es tracta d'un raonament d'aquells tan plens de lògica i educació als que et referies.

Jo també t'estime. Records a los Reis de lo Regne de València, allà on es troben.



-4 buitres volen per l'alameda. (Pur valencia?)

-4 voltors volen per l'albereda ( infecte-dialecte-barceloní-traidor i bla-bla-bla..?)


Sempre ens quedarà el "volen" buitre... :lol: :lol: :lol:
Alzira
 
Mensajes: 703
Registrado: 4 de Agosto, 2011 - 22:18 h.

Re: EL SIMPÁTIC NÚMERO 4

Notapor HÉCTOR BLAU el 14 de Mayo, 2012 - 22:45 h.

Yo también tAstimU, AlCira.

Un pedo.

Adeu.
Última edición por HÉCTOR BLAU el 14 de Mayo, 2012 - 22:48 h., editado 1 vez en total
"No se os puede dejar solos" (proverbio hispano).
Avatar de Usuario
HÉCTOR BLAU
 
Mensajes: 4462
Registrado: 14 de Marzo, 2010 - 22:59 h.

Re: EL SIMPÁTIC NÚMERO 4

Notapor Alzira el 14 de Mayo, 2012 - 22:47 h.

feixistet meu, si m'estimes de veritat, posam un enllaç al llibre de lo puto amo eixe de la filologia. Va, perfa, encara que siga només la pàgina número 3, feixistet...
Alzira
 
Mensajes: 703
Registrado: 4 de Agosto, 2011 - 22:18 h.

Re: EL SIMPÁTIC NÚMERO 4

Notapor HÉCTOR BLAU el 14 de Mayo, 2012 - 22:49 h.

Oye tarad@, ¿tú nunca duermes?
"No se os puede dejar solos" (proverbio hispano).
Avatar de Usuario
HÉCTOR BLAU
 
Mensajes: 4462
Registrado: 14 de Marzo, 2010 - 22:59 h.

Re: EL SIMPÁTIC NÚMERO 4

Notapor Alzira el 14 de Mayo, 2012 - 22:56 h.

Ara que sé que m'estimeu no puc fer noneta, de l'emociò, més que res :D :D
Alzira
 
Mensajes: 703
Registrado: 4 de Agosto, 2011 - 22:18 h.

Re: EL SIMPÁTIC NÚMERO 4

Notapor Safanoria el 15 de Mayo, 2012 - 0:16 h.

:lol: :lol: :lol: ya me pareixia molt raro que estagueres tan callaet, sac de merda :lol: :lol: :lol: :lol:
Avatar de Usuario
Safanoria
 
Mensajes: 381
Registrado: 18 de Diciembre, 2008 - 17:41 h.

Re: EL SIMPÁTIC NÚMERO 4

Notapor Alzira el 15 de Mayo, 2012 - 7:10 h.

Ei, safanòria, que contenta estic! Tu també m'estimes?

Què tal la Chepe el domencher? Estava prou bascoseta? Vas arribar bé a traslladar-li la pardalà? O li vares fer, com fas per ací, un bon treballet oral en eixa boqueta tant graciosa que et gastes?
Alzira
 
Mensajes: 703
Registrado: 4 de Agosto, 2011 - 22:18 h.

Re: EL SIMPÁTIC NÚMERO 4

Notapor El Buitre el 16 de Mayo, 2012 - 9:22 h.

EL CATALÀ, PODRÍA SER UN DIALECTE DEL VALENCIÀ

Lo que diu D. Torcuato Luca de Tena, membre en son dia de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, es lo següent:
“No vullguera ofendre a ningú, pero ¿es parla en Valéncia català o es parla valencià en Catalunya ?
Perque les primeres manifestacions escrites culturals, son valencianes, no catalanes. No oblidem açò tampoc.”
Puix be. A pesar dels texts (cosa política) i del diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, (manipulat en l'any 1970) el dilema es resol científicament a favor de que en Catalunya es parla la llengua valenciana. L'història es pot tergiversar, pero no es pot canviar.

En Miquel Navarro Sala, expon la següent teoria científica:

No es per casualitat que les tres àrees llingüístiques espanyoles, (excepte el vasc) coincidixquen en els assentaments dels tres primers grups de pobladors primitius: Ibers, celtíbers i celtes.
Als celtes li'ls correspon l'àrea de la llengua gallego-portuguesa ab el comtat d'Oporto al mig. Als celtíberes l'àrea de la parla andalusa-castellana-leonesa, i als ibers la valenciana-occitana en Catalunya al mig. Per l'Est, el comtat de Barcelona li diu a esta llengua “catalana,” encara que per l'Oest, el comtat d'Oporto no haja tingut l'ocurrència de batejar a la gallego-portuguesa com “oportunista.”

Llavors, existix una llengua valenciana-occitana i el català es un dialecte d'elles. Les tres llengües, en substrats propis, es produïxen ab el trencament del llatí després de la martellà àrap als visigots, que en el seu ímpetu les arracona respectivament en Galícia, Cantàbrica i Occitania ( Glacia Francés entre els Pirineus i Loira ). Ab la reconquista, baixarien vigorisades al retrobament mossàrap que les conservava arcaisades. No oblidem que la “Covadonga” valenciana esta en Poitiers i Tours, on Carlos Martel escomençà la Reconquista del llevant espanyol.

La llengua de Oc va tindre i te cinc variants: Llemosí, Alvernés, Gascón, Provençal i Llenguadocià. El Provençal es el que va entrar en Catalunya (Girona i Barcelona) o territoris de la Marca Hispánica. El Llemosí, darrer la batalla de Muret (any 1213) es portat a Valéncia i Mallorca per els mils d'intelectuals occitans perseguits per França ( qüestió política ) i l'iglésia ( qüestió religiosa ) durant i després de la creuada Albigense. Pere II d'Aragó, pare de Jaume I, va morir front a Tolouse ( Muret ) defenent-los. D. Jaume tingué que harmonisar l'obligació moral i llegal (Pacte de Millau) de protegir a estos exiliats ab la necessitat de culturisar el nou Regne de Valéncia.
Aixina, els assentà en ell, creant-li'ls les Universitats o Estudis Generals. ( Barcelona les obtindria 200 anys després servides per intelectuals valencians). Valéncia obria el seu espai paralelament al tancament del Occità. No de bades, el misteri d'Elig està en llemosí i Ausias significa Agustí en ell.

Els soldats catalans, mercenaris, una volta pagats, es tornaren a sa despoblada Catalunya. De la totalitat del repoblament ( un 5 per cent ) sols el 2 per cent era català. ¿ Que podia aportar al Regne de Valéncia tan exigu contingent i de tan baixa qualitat ?. Res de res.

Este barrejat de llemosí ab el romanç valencià, produí immediatament verdaderes llegions de gramàtics, filòlecs, poetes, lliterats, filòsofs, sancerament en llengua valenciana, donant pas al segle d'Or d'esta llengua.

El potent Regne de Valéncia introduí sa llengua en la Curia Romana, en deslleal competència en el llatí. Dante vullgué escriure sa Divina Comedia en la “valenciana lingua,” que s'introduix també en Catalunya, desprovençalisant esta àrea i valencianisant-la. No obstant, en el segle XIX, la burguesia catalana afrancesa sa llengua alluntant-la de la valenciana i Prat de la Riba, en 1906, li encarrega al ingenier químic Pompeu Fabra, la fabricació de la llengua catalana. En 1912 es publica la primera gramàtica catalana independent de la valenciana, barreja d'arcaismes, valencianismes, galicismes i paraules inventades per Pompeu Fabra. La pretensió d'impondre esta “jerga” o “esperanto” català a valencians i mallorquins pera ficar-los en l'aberrant ent dels Països Catalans respon a un “choviniste” i pràctic desig català de dominar estes dos regions que acaparen el 75 per cent de la riquea espanyola.

Per a tal fi, una nova història, una nova lliteratura han sigut inventades pera donar la carta de naturalea cultural comú al País Català, al Regne de Valéncia i a les illes Balears, es a dir, la nova i hipotètica nacionalitat catalana, perque fins ara, Catalunya carix d'ella.

Per supost que valencians i mallorquins s'oponem rotundament a este intent d'absorció imperialista-catalanista.

Hi ha també un artícul d'En Antonio Sala, ( doctor en llengües romàniques ) que assegura:
“ Es el català, un intent secessioniste que hi ha que combatre en nom de la justícia històrica i en evitació de l'autodestrucció del conjunt secular occità-valencià, que sols pot admetre una subdivisió:
En França, llengua d'Oc en cinc dialectes: Gascó, llemosí, alvernés, llenguadocià i provençal.
En Espanya, llengua valenciana ab dos dialectes: Català i mallorquí.
Es aberrant dir-li “català occidental” al valencià, (des d'Andorra fins Alacant) perque lo científic seria dir-li “valencià oriental” al català parlat des de Salses fins Tarragona.”
El Buitre
 
Mensajes: 218
Registrado: 3 de Febrero, 2009 - 10:54 h.

Re: EL SIMPÁTIC NÚMERO 4

Notapor Alzira el 16 de Mayo, 2012 - 18:12 h.

Ja ens anem entenent, buitre. Dius tu,-i el Torcuato-que els catalans parlen valencià.

Així, doncs, arribem a la conclussió de que parlem una llengua comuna, que és el que es volia demostrar.

I com que no es volia demostrar res més, es pot dir que ja estem d'acord.

Veus? No era tant difícil.

Si ací i allà diem : pare, mare, fill, germà... Per alguna raó serà.

Ara, el que vullga, ja pot discutir d'altres coses, com per exemple, si vol ser moro, cristià, valencià, català, o del Canadà.

Jo soc, i vull ser, valenciana. D'Alzira.
Alzira
 
Mensajes: 703
Registrado: 4 de Agosto, 2011 - 22:18 h.

AnteriorSiguiente

¿Quién está conectado?

Usuarios navegando por este Foro: Google [Bot] y 1 invitado